LES CABANES DE VOLTA

La construcció de cabanes va tenir el seu moment àlgid durant la segona meitat del segle XIX. Les cabanes se van construir com suport al cultiu de l’olivera, quan l’olivera se convertí en el cultiu predominant. El material emprat en la seua construcció sortia tot de la mateixa finca, estalviant així despeses. Com el seu nom indica se tancaven amb un volta de mig canó. Són de planta rectangular amb una menjadora pels animals, i poden ser a quatre vents o excavades en les espones.

La finalitat de les cabanes de volta era servir de refugi a persones, animals i eines del camp, per resguardar-se de les inclemències del temps, i en les èpoques de feina més dures en que l’estona d’anar i tornar i, sobretot la cura de no estragar els animals justificaven l’hàbit de quedar-se a dormir a la cabana.

Per construir-les se buscava un lloc adient dins la finca amb pedra abundant, mirant de no emblar terra de cultiu. En primer lloc, s’aixecaven les parets laterals fins al començament de la volta, sobre un metre d’alçada, i s’omplia l’espai interior amb terra, fent el motlle de la cabana. Se començava la volta afegint una filada de pedres alternativament a cada lateral fins arribar a la filada central del sostre, que se feia a mida. A continuació se construïen uns estreps a banda i banda de la cabana per tal de contrarestar l’empenta lateral de la volta. 
E
El següent pas era buidar de terra l’interior de la cabana, col·locant-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l’edifici. Moltes vegades se plantaven lliris a la terra del sostre de les cabanes per tal de compactar-la, evitant així la seua pèrdua per l’acció del vent i de l’aigua. El gruix de terra col·locat sobre la cabana li proporcionava, a més, un magnífic aïllament, mantenint la temperatura del seu interior estable al llarg de tot l’any. Seguidament, se construïa la paret posterior, encara que moltes vagades se recolzava sobre la roca, i la davantera, deixant l’obertura de la porta. Per últim, se coronava l’edifici amb un ràfec de lloses per protegir la façana de la pluja. L’orientació de les cabanes era cap a l’est i el sud. Aquesta direcció ve donada per la direcció dels aires hivernals, ja que a la nostra zona els que venent de ponent són en aquella època els més freqüents i els més freds, per tant els que cal evitar.

Existeixen uns elements comuns en totes, com la menjadora pels animals, estaques i penjadors per les mantes, les borrasses, les cistelles, etc... els armaris encastats a un o els dos murs interiors, amb dos usos preferents: els armaris baixos, estaven arran de terra i s’utilitzaven per mantenir l’aigua fresca al selló; els armaris alts eren l’espai on el pagès guardava la cassola, els plats, els coberts... Moltes vegades la cabana tenia una petita obertura de ventilació sobre la porta.

D’aquestes construccions a Castillonroy se’n han localitzat unes cinquanta. De cabanes ja no se'n fan, les que tenim s'estan deteriorant i, si ningú no ho impedeix, en un termini més o menys llarg desapareixeran.